Bruniquer 25 s'extén fins a Sitges, i fins on vulguem. Ja us deia l'altre dia que cal llargada de mirada, que les parets només ho són físiques, i que si volem que l'Escola arribi a Sitges, a Santa Pau, a Madrid o a París, doncs ja està fet. A Sitges hi anem per conviure, per coneixe'ns en contextos una mica diferents, perquè 3r i 4t es trobin i es relacionin si els ve de gust. I he de dir que ha estat l'any que més s'han avingut els dos cursos. També ha estat el moment perquè entre els de 3r es trobés gent que no s'havia trobat fins ara, o per afiançar relacions acabades de néixer: el Dídac i l'Steven, el Nil i el Martí, el Bernat i la Carmen... I també és un dia perquè s'adonin que els profes som com ells i elles, que no estem per sobre ni per sota, que ens cansem, que riem, que suem, i que tenim moltes ganes d'aprendre coses d'ells.
En definitiva, Sitges és el tret de sortida d'una relació de confiança que s'han guanyat de sobres, i que ha de durar tant com volguem.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada