dijous, 19 de febrer de 2015

O aprenem tots o no aprèn ningú

Ja sabeu que tenim entre cella i cella mirar de ser molt més eficients en el procés d'aprenentatge, i que el mètode en què creiem per sortir-nos-en és ambiciós i té a veure amb una reformulació de tot el que havíem entès fins ara que havia de ser això de l'ensenyament. És lent, perquè suposa donar un gir important en molts sentits, però els fruits ens di donen la raó, si em permeteu la immodèstia. És difícil demostrar a través d'un blog que els resultats són bons, però ahir mateix, amb 3r, vaig poder-ho comprovar. Parlàvem de Romanticisme i Realisme, a partir de la discussió ben entesa i el debat. La satisfacció dels alumnes en adonar-se que ells havien participat en el procés va ser molt més gran que no pas si hagués estat xerrant jo sol una hora i mitja. Penso que els vostres fills estan assimilant força bé els canvis i seria molt molt bo que també vosaltres ens recolzéssiu en aquest sentit i els féssiu notar que el que més us interessa és que aprenguin, que reflexionin, que treballin i que s'esforcin, i no tant que memoritzin textos per treure una nota determinada i se n'oblidin al cap de 24 hores.

Les coses funcionen, de veritat, i us necessitem, pares i mares, perquè tot es consolidi.

Xavi 

dilluns, 9 de febrer de 2015

La Pau, cada dia


Com ja sabeu, divendres vam celebrar a l'Escola, el dia de la Pau. I també sabeu que, tots els anys, van ser els alumnes de 3r d'ESO els que van organitzar-ho. Ens ho plantegem com una mena d'assaig de cara a la Minifesta i el Joc de Barri, que seran dues de les activitats que ens permetran recollir ingressos que hauran d'abaratir el viatge de final de curs a 4t d'ESO. El cas és que va ser un èxit. Ho va ser el mateix dia de la celebració, però especialment, les setmanes de preparació, que de fet és el que a mi, personalment, més m'importa. Tothom va estar prou motivat i s'ho va prendre prou seriosament perquè entre tots haguem pogut muntar un dia en que els alumnes i la pau han de ser els protagonistes.
La Carla amb cara de Mami: "Aaai... aquesta quitxalla..."

A Encarnació va funcionat tot bé. Els nens i les nenes encantats amb els tallers que els havien preparat. Van decorar galetes, van fer trencaclosques, circuïts... sota la supervisió de la Berta Ramírez que era la coordinadora a Encarnació i amb l'ajut d'alumnes de tota l'ESO.





La Mar i la Júlia els ajudaven a fer un trencaclosques.



















L'Anna sempre preparada per oferir-nos el seu millor somriure.
La unió fa la força, i van mirar de mostrar-los-ho amb un dels tallers que més va agradar, en que els nens ballaven i quan parava la música havien d'abraçar-se a qui tenien més a prop.














Els vam ensenyar a fer ocellets de paper, i havien d'escriure desitjos a les ales.




(continuarà)