Anem per feina. Comencen a treballar el Rap, i és clar, la rima és una de les claus. La poesia va néixer per a ser cantada, i el rap n'és un bon exemple. Ara mateix trien les bases provisionals per la cançó que crearan. L'Agus, l'Ivan i el Jeroni amb motivació màxima.
En directe des de l'Acidh.
Dimecres va celebrar-se la primera sessió de les cinc de què constarà el projecte que, conjuntament amb els alumnes de l'escola ACIDH, té com a finalitat última l'elaboració d'un tema de Rap, el seu enregistrament en un estudi de gravació, i el disseny d'un audiovisual que acompanyi la cançó.
Més enllà dels beneficis més evidents: aprofundiment en la cultura Hip Hop, coneixements tècnico-musicals, relació entre poesia i música... m'agrada posar en valor la possibilitat de traballar amb alumnes d'una altra escola amb tot el que això comporta, gent diferent, entorn diferent, necessitat d'arribar a acords... La primera sessió ja va posar de manifest que caldrà posar-hi molt d'un mateix, i compenetració, esforç i tolerància, per assolir un objectiu tan ambiciós com el de la creació artística col.lectiva.
Xavi
L'Helena Andrés és una alumna nova, bé, ja no tan nova,o no ho sembla. Són nous un dia, després ja sembla que hi porten tota la vida a l'escola, és fantàstic, i és gràcies als seus companys, tenen una capacitat d'acollida que no us imagineu. A ella li agrada que li diguin Ele, és a dir, L. Cinc lletres que les redueix a una, com més petit millor, per no fer-se notar, per passar desapercebuda. La L no vindrà les properes dues setmanes i la classe ha decidit pensar en ella i preparar-li un parell de sorpreses per fer-li-ho tot una mica més planer. Jo els segueixo a ells, sovint cal fer-ho.
Xavi
No ens enganyem, que jo us expliqui com es troben està bé, però és molt més rellevant que ho facin els nois i les noies. De tant en tant, buscarem la manera que ells s'expliquin. És més interessant i són molt més guapos i guapes que jo. Tots sortim guanyant. Avui la Clara i la Irene tenen la paraula.
Xavi
Bruniquer 25 s'extén fins a Sitges, i fins on vulguem. Ja us deia l'altre dia que cal llargada de mirada, que les parets només ho són físiques, i que si volem que l'Escola arribi a Sitges, a Santa Pau, a Madrid o a París, doncs ja està fet. A Sitges hi anem per conviure, per coneixe'ns en contextos una mica diferents, perquè 3r i 4t es trobin i es relacionin si els ve de gust. I he de dir que ha estat l'any que més s'han avingut els dos cursos. També ha estat el moment perquè entre els de 3r es trobés gent que no s'havia trobat fins ara, o per afiançar relacions acabades de néixer: el Dídac i l'Steven, el Nil i el Martí, el Bernat i la Carmen... I també és un dia perquè s'adonin que els profes som com ells i elles, que no estem per sobre ni per sota, que ens cansem, que riem, que suem, i que tenim moltes ganes d'aprendre coses d'ells.
En definitiva, Sitges és el tret de sortida d'una relació de confiança que s'han guanyat de sobres, i que ha de durar tant com volguem.
Xavi
Una altra vegada l'escola cap per avall. Ens ca la marxa, està clar, i a vosaltres també, no us feu els suecs. Com dèiem l'altre dia, l'aprenentatge es duu a terme en situacions, sovint, estrambòtiques, i la d'ahir ho era. Vinga cabdells de llana d'una aula a l'altra mirant de representar la voluntat de relacionar-nos, de connectar, de funcionar conjuntament. El resultat, per sort, va sobrepassar les nostres intencions, nosaltres proposem i els nens i les nenes disposen i ens deixen amb els ulls com taronges davant de la seva iniciativa i la seva imaginació. Al final, vam gaudir d'una mena d'instal.lació d'art contemporani dissenyada i construïda per unes dues-centes persones que fa pensar en el garbuix emocional que cada dia entre tots intentem ordenar a l'escola, i a casa també. Gran tarda, tarda meravellosa de gent treballant, coordinant-se per un objectiu comú. Crec que anem bé.
Xavi
Retrobaments, sí, amb plural. Perquè és veritat que les noies i els nois que ja formaven part del Nou Patufet el curs passat s'han retrobat entre ells, però també ho és que alguns dels nous alumnes s'han retrobat amb gent que coneixien del barri o d'haver compartit estius a casals (la Nora i la Jèssica, per exemple). I la cosa no s'acaba aquí, els profes també ens hem retrobat amb la nostra raó de ser: els vostres fills i filles, és clar. Som incomplets sense ells, i només amb ells i elles ens retrobem amb nosaltres mateixos.
Doncs sí, són aquests, els de la foto. Gairebé la meitat són alumnes nous, i m'he capficat amb fer un grup, un grup sòlid. A mi m'encanten. Ànims mares i pares, ja hem començat, i això només pot anar bé o molt bé.
Xavi
