dimecres, 7 de desembre de 2016

NP's Rap

Anem per feina. Comencen a treballar el Rap, i és clar, la rima és una de les claus. La poesia va néixer per a ser cantada, i el rap n'és un bon exemple. Ara mateix trien les bases provisionals per la cançó que crearan. L'Agus, l'Ivan i el Jeroni amb motivació màxima.

En directe des de l'Acidh.


dijous, 1 de desembre de 2016

Fer visible l'invisible

Doncs ja hi som. Arriba l'hivern meteorològic i, és clar, necessitem amics a prop que ens cuidin i ens donin escalfor. La figura de l'amic invisible està pensada per fer-nos càrrec d'un company o d'una companya durant uns dies, per prendre consciència que ens necessitem els uns als altres, i que no ens convé viure al marge dels qui ens envolten. De fet, d'alguna manera, ser l'amic invisible d'algú ens permet dir i fer coses que d'una altra manera potser no faríem ni diríem, ens legitima a ser més propers, més carinyosos, a treure'ns la vergonya de sobre i a poder expressar el què sentim, a exterioritzar emocions que hi són, però que són invisibles de vegades. Tot i que sembla contradictori, doncs, l'amic invisible ens permet fer visible allò que sovint roman amagat.

Aquests fills vostres tenen 14 i 15 anys i ho estan visquent amb molta il·lusió, i a mi me la transmeten. Segur que a vosaltres també.

Xavi

divendres, 25 de novembre de 2016

Hip hop, però no només Hip hop

Dimecres va celebrar-se la primera sessió de les cinc de què constarà el projecte que, conjuntament amb els alumnes de l'escola ACIDH, té com a finalitat última l'elaboració d'un tema de Rap, el seu enregistrament en un estudi de gravació, i el disseny d'un audiovisual que acompanyi la cançó.

Més enllà dels beneficis més evidents: aprofundiment en la cultura Hip Hop, coneixements tècnico-musicals, relació entre poesia i música... m'agrada posar en valor la possibilitat de traballar amb alumnes d'una altra escola amb tot el que això comporta, gent diferent, entorn diferent, necessitat d'arribar a acords... La primera sessió ja va posar de manifest que caldrà posar-hi molt d'un mateix, i compenetració, esforç i tolerància, per assolir un objectiu tan ambiciós com el de la creació artística col.lectiva.

Xavi


dimecres, 26 d’octubre de 2016

Els Drets Humans

D'aquí a quinze dies, anirem a l'Espai Jove a celebrar el Dia de la Diversitat. Com cada any, prèviament, ens visita algun dels organitzadors de l'esdeveniment per introduir el tema que es tractarà. Ahir dimarts, va venir la Núria, i jo els he demanat a la Jèssica i l'Helena J. que redactessin un text breu que expliqués la sessió. El teniu a continuació.

Avui, dia 25 de octubre de 2016 a l'aula de 3r d'ESO ha vingut la Núria a fer una xerrada que tractava sobre el Dia de la Diversitat.
Ens ha preguntat si sabíem més o menys alguns dels drets humans i n'han anat sorgint alguns. Uns dels quals eren el dret a la sanitat, tenir dret al asil, dret a rebre una educació, dret a poder votar...
L'activitat consistia a fer cinc grups de quatre o cinc persones i ens ha entregat una carpeta per a cada grup, que contenia imatges i notícies sobre algun dels Drets Humans. Cada grup havia d'explicar en que consistia el dret que li havia pertocat i dir si la notícia estava a favor, és a dir, si respectava el dret o el denigrava.

En general ha anat bé, la majoria hem estat atents i implicats.

Jèssica, Helena J. i Xavi

dilluns, 24 d’octubre de 2016

Els dilluns

Tell me why I don't like mondays... diu la cançó. A nosaltres ens agraden, i aquest ha estat intens. Activitat física al matí, la Renné els ha fet treballar de valent, dormirán plans avui. A la tarda, hem llegit Guy de Maupassant i hem comentat la lectura plegats, demà seguirem fen-t'ho. A la trada, els educadors de carrer han vingut a fer-los un taller al voltant de "L'afectivitat i les relacions de parella". A mi només m'hi han deixat estar cinc minutets, però ha estat un pas més per a conèixer-se entre ells i per reflexionar al voltant de les emocions, d'autoestima, de gelos... A les fotos us deixo un tast d'això que us explico.
 
Xavi

dimecres, 19 d’octubre de 2016

Catarsi

Com hem dit altres vegades, sovint els plantejaments inicials són sobrepassats quan comença l'acció. La setmana passada vaig proposar-los una activitat que consistia a asseure's a una cadira i a triar quatre companys d'entre tots els voluntaris que s'aixequin per dir coses positives sobre la persona que està asseguda en aquell moment. La veritat és que tenia els meus dubtes tenint en compte que molts d'ells es coneixen des de fa tot just un mes. Però resulta que tenien coses a dir-se, que hi ha vincles més o menys sòlids entre ells... En definitiva, i tal i com vaig dir-los en acabar l'activitat. Van donar una lliçó d'empatia i d'honestedat absolutament meravellosa. De fet, la Melania (la noia de pràctiques que ens visita habitualment) va acabar plorant emocionada. 

Ens agrada sentir-nos desbordats. Emocionem-nos!

Xavi

dimecres, 5 d’octubre de 2016

L

L'Helena Andrés és una alumna nova, bé, ja no tan nova,o no ho sembla. Són nous un dia, després ja sembla que hi porten tota la vida a l'escola, és fantàstic, i és gràcies als seus companys, tenen una capacitat d'acollida que no us imagineu. A ella li agrada que li diguin Ele, és a dir, L. Cinc lletres que les redueix a una, com més petit millor, per no fer-se notar, per passar desapercebuda. La L no vindrà les properes dues setmanes i la classe ha decidit pensar en ella i preparar-li un parell de sorpreses per fer-li-ho tot una mica més planer. Jo els segueixo a ells, sovint cal fer-ho.

Xavi


dilluns, 3 d’octubre de 2016

I què diuen ells?

No ens enganyem, que jo us expliqui com es troben està bé, però és molt més rellevant que ho facin els nois i les noies. De tant en tant, buscarem la manera que ells s'expliquin. És més interessant i són molt més guapos i guapes que jo. Tots sortim guanyant. Avui la Clara i la Irene tenen la paraula.

Xavi


diumenge, 2 d’octubre de 2016

Sitges



Bruniquer 25 s'extén fins a Sitges, i fins on vulguem. Ja us deia l'altre dia que cal llargada de mirada, que les parets només ho són físiques, i que si volem que l'Escola arribi a Sitges, a Santa Pau, a Madrid o a París, doncs ja està fet. A Sitges hi anem per conviure, per coneixe'ns en contextos una mica diferents, perquè 3r i 4t es trobin i es relacionin si els ve de gust. I he de dir que ha estat l'any que més s'han avingut els dos cursos. També ha estat el moment perquè entre els de 3r es trobés gent que no s'havia trobat fins ara, o per afiançar relacions acabades de néixer: el Dídac i l'Steven, el Nil i el Martí, el Bernat i la Carmen... I també és un dia perquè s'adonin que els profes som com ells i elles, que no estem per sobre ni per sota, que ens cansem, que riem, que suem, i que tenim moltes ganes d'aprendre coses d'ells.

 

En definitiva, Sitges és el tret de sortida d'una relació de confiança que s'han guanyat de sobres, i que ha de durar tant com volguem.

 

Xavi


dimecres, 28 de setembre de 2016

Aules infinites




No és un miratge això, no. Són adolescents que llegeixen al Passeig de Sant Joan, a tocar de l'estàtua de Josep Anselm Clavé. Van estar tres quarts d'hora llegint,sense angoixes, ni mono de mòbil... Sovint l'única cosa que necessiten els joves per enganxar-se a la lecture és que se'ls faciliti un moment i un espai. Si decideim que les aules trascendeixin física i espiritualment les quatre parets i entenem que qualsevol lloc pot ser una aula, convertim les aules der l'escola en infinites, i Gràcia pot ser l'escola, i Barcelona pot ser-ho també. Divendres ho serà Sitges, i ho serà el Festival de Cinema de Catalunya.

Res, que això de llegir requereix unes circumstàncies, i cal crear-les.

Xavi

dissabte, 24 de setembre de 2016

Connectats!

Una altra vegada l'escola cap per avall. Ens ca la marxa, està clar, i a vosaltres també, no us feu els suecs. Com dèiem l'altre dia, l'aprenentatge es duu a terme en situacions, sovint, estrambòtiques, i la d'ahir ho era. Vinga cabdells de llana d'una aula a l'altra mirant de representar la voluntat de relacionar-nos, de connectar, de funcionar conjuntament. El resultat, per sort, va sobrepassar les nostres intencions, nosaltres proposem i els nens i les nenes disposen i ens deixen amb els ulls com taronges davant de la seva iniciativa i la seva imaginació. Al final, vam gaudir d'una mena d'instal.lació d'art contemporani dissenyada i construïda per unes dues-centes persones que fa pensar en el garbuix emocional que cada dia entre tots intentem ordenar a l'escola, i a casa també. Gran tarda, tarda meravellosa de gent treballant, coordinant-se per un objectiu comú. Crec que anem bé.

Xavi


dimecres, 21 de setembre de 2016

La improvisació

Sovint, l'aprenentatge es produeix en situacions inesperades i et deixa amb un pam de nas. Allò que pot semblar un obstacle es converteix en un trampolí que t'enlaira i et duu a territoris inexplorats. La instal·lació de la fibra òptica va deixar-nos dilluns sense connexió a la xarxa, la qual cosa va obligar-nos a repensar les classes que teníem preparades. A 3r, van proposar-me que parléssim de la possibilitat que en una hipotètica Catalunya independent hi hagués dues llengües oficials o no. El debat va ser encès (en el millor sentit de l'expressió) i ens va ajudar a tots a confrontar les nostres opinions amb les dels demés, però també amb nosaltres mateixos, que de cop i volta havíem de replantejar-nos idees que potser tenim massa solidificades al nostre coco.
Calia veure el Pau aixecat i fent escarafalls amb els braços per rebatre els arguments de la Irene, i la Irene i l'Helena fent front comú per convèncer les Laies. Tenim la sort, a més, que aquest curs la Carmen és amb nosaltres. Fins fa un mes ha viscut a la frontera entre Alacant i Múrcia i, per tant, la seva visió del fet lingüístic és molt diferent a la dels graciencs, és clar. Per cert, la Carmen s'ha compromès a fer demà una exposició oral amb català, ja us n'informaré.
En realitat, el de menys van ser les opinions de cadascú, l'interessant va ser assistir a una mena de festival de la tolerància en què cadascú vam saber obrir la ment i acceptar que potser no sempre tenim la raó. A això se li diu maduresa. M'encanta.

Xavi

dimarts, 13 de setembre de 2016

Retrobaments

Retrobaments, sí, amb plural. Perquè és veritat que les noies i els nois que ja formaven part del Nou Patufet el curs passat s'han retrobat entre ells, però també ho és que alguns dels nous alumnes s'han retrobat amb gent que coneixien del barri o d'haver compartit estius a casals (la Nora i la Jèssica, per exemple). I la cosa no s'acaba aquí, els profes també ens hem retrobat amb la nostra raó de ser: els vostres fills i filles, és clar. Som incomplets sense ells, i només amb ells i elles ens retrobem amb nosaltres mateixos.
Doncs sí, són aquests, els de la foto. Gairebé la meitat són alumnes nous, i m'he capficat amb fer un grup, un grup sòlid. A mi m'encanten. Ànims mares i pares, ja hem començat, i això només pot anar bé o molt bé.

Xavi


dilluns, 9 de maig de 2016

TREBALL DE SÍNTESI: BARCELONA

Fa dues setmanes que va començar el nostre projecte de síntesi dedicat a Barcelona. La primera setmana vam dedicar unes hores a l'aula a preparar les visites, cercar informació, preguntar-nos què volíem saber i descobrir sobre la nostra ciutat. I la setmana passada, per fi vam poder experimentar tot allò que havíem trobat.
Ha estat una setmana intensa, motivadora, plena d'anècdotes (moltes d'elles recollides al diari que heu pogut anar seguint), les quals hem pogut compartir en un espai fora de l'aula.

Ara toca endreçar-ho tot, repassar la informació buscada i viscuda i elaborar el projecte final. tot en diferents grups segons l'àmbit, treball col·laboratiu i compartit, on tots i cadascun dels membres té una tasca a realitzar.

Entre tantes coses viscudes i apresses, vull destacar el vespre del berenar a l'escola, on tots van portar les seves delícies culinàries, i l'assistència a l'estrena al TNC de Victòria (alguns vam poder parlar amb els actors i actrius i demanar algun que altre autògraf dedicat).

Aquesta setmana tindrem també unes hores a l'aula per elaborar el projecte final i enllestir-ho abans de divendres. Podreu seguir també aquest procés en el diari.

Demà us passaré l'enllaç per poder gaudir de les fotos que es van fer durant la setmana (de fet estaran d'aquí poc a la pàgina web de l'escola).

Fins aviat.

Josep Cuervas

diumenge, 31 de gener de 2016

DIA DE LA PAU

Com és tradició a l’escola, aquest any el Dia de la Pau també ens ha tocat organitzar-ho als nois i noies de 3r d’ESO. I abans de parlar-vos una mica del què hem fet i mirar les fotos, vull felicitar a tots i totes per haver aconseguit una de les millors jornades de la Pau des de fa temps. Per tant, abans de tot i per sobre de tot: FELICITATS, nois i noies!!!!! Ho heu fet molt bé!!!
Enguany, el nostre particular Dia de la Pau girava al voltant dels concursos de TV de tots els temps. Des de El gran dictat, passant per la Ruleta de la Suerte i un Tu cara me suena  molt particular, nens i nens de totes les edats, des de 1r de Primària fins a 6è han estan jugant i, al mateix temps, treballant idees i conceptes que tenen a veure amb un món millor. També ha hagut un taller de relaxació, una escola de ball i de cant, paraules creuades, el “rosco” de Pasapalabra, i no ens hem oblidat dels més petitons que també han rebut la nostra visita i han fet el seu Dia de la Pau molt especial, jugant a les cadires, passant per un circuit i jugant amb la sorra, mentre altres dibuixaven, cantaven i ballaven també. I això ho han organitzat els vostres fills i filles: quinze proves a Bruniquer i vuit proves més a Encarnació, que han generat els corresponents 23 grups i mobilitzant els 80 companys de Secundària i repartint-los en els diferents tallers o com a caps de grups els més petits. En definitiva, tot un dia dedicat a la Pau, amb activitats i tallers que canviaven cada 10 minuts i tot cronometrat al minut. Es diu ràpid, però m’agradaria que els haguéssiu vist.
Per això, els felicito. Per això segueixo dient, com mai no ho he deixat de dir, que val la pena lluitar per ells. Aquest grup té molt a dir encara. Aquest grup cada cop és més grup.
Us deixo amb alguns moments de la jornada, vosaltres heu d’imaginar la resta.


Fins aviat!

Josep

dissabte, 30 de gener de 2016

EL DIA A DIA

El curs avança i, malgrat aquestes temperatures gens fredes, ja estem al febrer. I avança el trimestre també. D’aquí poc tindrem les preavaluacions i no ens adonarem i estarem preparant els exàmens finals. I parlant d’això, amb temps (ara que encara estem a temps), l’avaluació la estem construint ara mateix, no d’aquí unes setmanes quan arribin els finals. És aquest dia a dia com es consoliden els aprenentatges i les competències que se’n deriven. Potser sóc repetitiu, però encara no s’acaba d’entendre. I no s’acaba d’entendre en el sentit global. Ho hem de creure també. Ho hem de difondre en els nostres fills i filles. Hem de canviar les preguntes del dia a dia, hem de passar del “tens algun examen per la setmana que ve?” al què esteu fent de tal matèria ara mateix?, quin és el teu dia a dia?, quin llibre treballeu o treballareu d’aquí poc?, què li has preguntat al Josep (o qui sigui) avui a classe que no entenies? I també preguntar com se senten, com estan anímicament...
Els exàmens ja vindran, i s’han de saber fer bé també, però sense aquest dia a dia l’examen serà una carcassa buida que no s’entendrà, que no comportarà cap benefici. Perquè han (i hem) d’arribar a pensar en els exàmens com una de les oportunitats que tenen per lluir-se i demostrar el què han après (no el que he memoritzat sense assimilar-ho). I l’examen també és un bon moment per aprendre, però d’això ja en parlarem en un altre moment.
Seguirem.

Fins aviat!

Josep