dimecres, 26 de novembre del 2014

La comunicació

Conversa intranscendent a l'hora del pati d'un dia qualsevol entre alumnes i profe bocabadat.

Alumna: Xavi, com ens comunicàvem abans de tenir mòbil?- amb to de gravetat i gest seriós.

M'agafo fort a la cadira, la pregunta sembla risible, però és clar, és que cap dels altres alumnes ho troba massa sorprenent. Per tant, m'empasso la riallada que és a punt d'esclatar i provoo de pensar-hi una mica. Hi ha tensió a l'ambient. Esperen una resposta. No encerto a trobar la manera d'oferir-los una resposta convincent, professional. I és clart, acabo dient ximpleries que acaben arrencant les rialles del públic generós.

Profe: Ha, ha, ha- molt forçat- doncs nena, no sé, emmmm, amb senyals de fum, amb un tam-tam... hahaha!

Evidentment, la resposta arrenca quatre somriures d'aquells de "anem a quedar bé amb el tutor, que no se'ns deprimeixi", però el problema seguia essen-t'hi. Tot això, us ho explico perquè segur que tots nosaltres, adults, tenim claríiiissim què contestar, però resulta que els vostres fills/es no ho tenen tan clar. A l'hora d'abordar el "problema mòbil", potser cal que tinguem en compte fins aquin punt, no només s'ha instal·lat definitivament en la societat, sinó fins a quin punt, per als adolescents, n'és d'important. Sovint, hi veiem només els contres, que segur que els té, però el tema sembla que no és tan senzill. La seguretat que tenim nosaltres que la comunicació, les relacions amb els demés, és possible sense mòbils, no la tenen ells o, en qualsevol cas, és difús per ells. I és que deu ser lògic que sigui així.

Us convido a que, sempre que pugueu, a mi també em costa, mireu de posar-vos al seu lloc, mireu-ho amb els seus ulls, i valoreu en quina mesura és necessari demonitzar l'ús del mòbil.

Res més, no ho dic que ho estiguem fent malament, només que tant nosaltres, els adults, com ells, els adolescents, hauríem de replantejar-nos, algunes idees preconcebudes a l'hora d'abordar el tema. Jo seguiré observant-los i xivant-me de tot... bé, gairebé tot el que vegi.

Salut,

Xavi

divendres, 14 de novembre del 2014

Un matí qualsevol

Un matí qualsevol. Primera hora. Entren a l'escola. Els ulls mig oberts. Mates o Castellà. Baixen al pati. Els espero assegut a la repiseta. Elles corren. Contentes. La Gemma. La Marta. Les Bertes. L'Alba. La Carla. La Paula. La Cris. La Gina. Els ulls com taronges ja. Arriba el Roger. Alguns futbolegen. L'Ot. El Sony. L'Oriol R. L'Erik. El Joan. El Joel. La resta van i vénen. Salvo la Berta G. d'una pilotada. L'Alba no vocalitza. La Cloe amb els de 4t. Gelos. Apareix la Suiti. Timbre. Jopéeee! Concentració. Em creuo amb la Mar. Em somriu. M'alegra el dia. Treballen. EVIP. La Marta Godoy. Guai. La una. Adéu, Xaviii. L'Helena. Que també em somriu. Dino de gust.

dijous, 13 de novembre del 2014

Dia de la diversitat

Aquest dimarts vam participar als taller que l'Espai Jove va organitzar al voltant del Dia de la Diverisitat. Els he demanat a un parell d'alumnes que fessin una petita ressenya del dia. N'he fet la correcció ortogràfica, res més. Aquí ho teniu.

"Dimarts, 11 de novembre, hem anat a l'Espai Jove La Fontana a celebrar el Dia de la Diversitat. Ens han posat unes polseres que indicaven a quin grup pertanyia cadascú de nosaltres.

Hi havi molts grups ja que venia molta gent d'altres escoles, les probes eren molt entretingudes ja que eran divertides, interessants i a la vegada aprenies un munt de coses, com per exemple que no s'ha de discriminar les persones que siguin negres o d'un altre país. També hem après que els rumors són molt presents en la nostra vida i molts són perjudicials per a nosaltres, ja que la gent es pot fer una mala imatge de tu. Hi havia proves de llengües que t'ensenyaven la seva llengua i una mica de història, hi havia molts temes de la diversitat i també t'ensenyaven que, per exemple, una persona pot ser gitana o estrangera sense que es noti, és a dir, que tu no t'ho imaginis. També hem vist que la vida de un cec és molt dur,a ja que guiar-se només amb un pal o un gos no pots gaudir d'una vida normal i corrent. També hem après com es fa el paper i ens ajudaven un noi i una noia amb Síndrome de Down. Després de fer un munt d'activitats ens hem ajuntat tots a la plaça del davant de La Fontana ja per anar cap a l'escola.


Aquest matí ens ho hem passat molt bé ja que les proves han estat divertides i molt entretingudes i hem socialitzat amb gent d'altres escoles. La gent dels tallers era molt simpàtica i ens han ajudat amb tot allò que hem necessitat, i ens han ensenyat moltes coses."

Ot i Sony