diumenge, 31 de gener del 2016

DIA DE LA PAU

Com és tradició a l’escola, aquest any el Dia de la Pau també ens ha tocat organitzar-ho als nois i noies de 3r d’ESO. I abans de parlar-vos una mica del què hem fet i mirar les fotos, vull felicitar a tots i totes per haver aconseguit una de les millors jornades de la Pau des de fa temps. Per tant, abans de tot i per sobre de tot: FELICITATS, nois i noies!!!!! Ho heu fet molt bé!!!
Enguany, el nostre particular Dia de la Pau girava al voltant dels concursos de TV de tots els temps. Des de El gran dictat, passant per la Ruleta de la Suerte i un Tu cara me suena  molt particular, nens i nens de totes les edats, des de 1r de Primària fins a 6è han estan jugant i, al mateix temps, treballant idees i conceptes que tenen a veure amb un món millor. També ha hagut un taller de relaxació, una escola de ball i de cant, paraules creuades, el “rosco” de Pasapalabra, i no ens hem oblidat dels més petitons que també han rebut la nostra visita i han fet el seu Dia de la Pau molt especial, jugant a les cadires, passant per un circuit i jugant amb la sorra, mentre altres dibuixaven, cantaven i ballaven també. I això ho han organitzat els vostres fills i filles: quinze proves a Bruniquer i vuit proves més a Encarnació, que han generat els corresponents 23 grups i mobilitzant els 80 companys de Secundària i repartint-los en els diferents tallers o com a caps de grups els més petits. En definitiva, tot un dia dedicat a la Pau, amb activitats i tallers que canviaven cada 10 minuts i tot cronometrat al minut. Es diu ràpid, però m’agradaria que els haguéssiu vist.
Per això, els felicito. Per això segueixo dient, com mai no ho he deixat de dir, que val la pena lluitar per ells. Aquest grup té molt a dir encara. Aquest grup cada cop és més grup.
Us deixo amb alguns moments de la jornada, vosaltres heu d’imaginar la resta.


Fins aviat!

Josep

dissabte, 30 de gener del 2016

EL DIA A DIA

El curs avança i, malgrat aquestes temperatures gens fredes, ja estem al febrer. I avança el trimestre també. D’aquí poc tindrem les preavaluacions i no ens adonarem i estarem preparant els exàmens finals. I parlant d’això, amb temps (ara que encara estem a temps), l’avaluació la estem construint ara mateix, no d’aquí unes setmanes quan arribin els finals. És aquest dia a dia com es consoliden els aprenentatges i les competències que se’n deriven. Potser sóc repetitiu, però encara no s’acaba d’entendre. I no s’acaba d’entendre en el sentit global. Ho hem de creure també. Ho hem de difondre en els nostres fills i filles. Hem de canviar les preguntes del dia a dia, hem de passar del “tens algun examen per la setmana que ve?” al què esteu fent de tal matèria ara mateix?, quin és el teu dia a dia?, quin llibre treballeu o treballareu d’aquí poc?, què li has preguntat al Josep (o qui sigui) avui a classe que no entenies? I també preguntar com se senten, com estan anímicament...
Els exàmens ja vindran, i s’han de saber fer bé també, però sense aquest dia a dia l’examen serà una carcassa buida que no s’entendrà, que no comportarà cap benefici. Perquè han (i hem) d’arribar a pensar en els exàmens com una de les oportunitats que tenen per lluir-se i demostrar el què han après (no el que he memoritzat sense assimilar-ho). I l’examen també és un bon moment per aprendre, però d’això ja en parlarem en un altre moment.
Seguirem.

Fins aviat!

Josep