dimecres, 26 d’octubre del 2016

Els Drets Humans

D'aquí a quinze dies, anirem a l'Espai Jove a celebrar el Dia de la Diversitat. Com cada any, prèviament, ens visita algun dels organitzadors de l'esdeveniment per introduir el tema que es tractarà. Ahir dimarts, va venir la Núria, i jo els he demanat a la Jèssica i l'Helena J. que redactessin un text breu que expliqués la sessió. El teniu a continuació.

Avui, dia 25 de octubre de 2016 a l'aula de 3r d'ESO ha vingut la Núria a fer una xerrada que tractava sobre el Dia de la Diversitat.
Ens ha preguntat si sabíem més o menys alguns dels drets humans i n'han anat sorgint alguns. Uns dels quals eren el dret a la sanitat, tenir dret al asil, dret a rebre una educació, dret a poder votar...
L'activitat consistia a fer cinc grups de quatre o cinc persones i ens ha entregat una carpeta per a cada grup, que contenia imatges i notícies sobre algun dels Drets Humans. Cada grup havia d'explicar en que consistia el dret que li havia pertocat i dir si la notícia estava a favor, és a dir, si respectava el dret o el denigrava.

En general ha anat bé, la majoria hem estat atents i implicats.

Jèssica, Helena J. i Xavi

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Els dilluns

Tell me why I don't like mondays... diu la cançó. A nosaltres ens agraden, i aquest ha estat intens. Activitat física al matí, la Renné els ha fet treballar de valent, dormirán plans avui. A la tarda, hem llegit Guy de Maupassant i hem comentat la lectura plegats, demà seguirem fen-t'ho. A la trada, els educadors de carrer han vingut a fer-los un taller al voltant de "L'afectivitat i les relacions de parella". A mi només m'hi han deixat estar cinc minutets, però ha estat un pas més per a conèixer-se entre ells i per reflexionar al voltant de les emocions, d'autoestima, de gelos... A les fotos us deixo un tast d'això que us explico.
 
Xavi

dimecres, 19 d’octubre del 2016

Catarsi

Com hem dit altres vegades, sovint els plantejaments inicials són sobrepassats quan comença l'acció. La setmana passada vaig proposar-los una activitat que consistia a asseure's a una cadira i a triar quatre companys d'entre tots els voluntaris que s'aixequin per dir coses positives sobre la persona que està asseguda en aquell moment. La veritat és que tenia els meus dubtes tenint en compte que molts d'ells es coneixen des de fa tot just un mes. Però resulta que tenien coses a dir-se, que hi ha vincles més o menys sòlids entre ells... En definitiva, i tal i com vaig dir-los en acabar l'activitat. Van donar una lliçó d'empatia i d'honestedat absolutament meravellosa. De fet, la Melania (la noia de pràctiques que ens visita habitualment) va acabar plorant emocionada. 

Ens agrada sentir-nos desbordats. Emocionem-nos!

Xavi

dimecres, 5 d’octubre del 2016

L

L'Helena Andrés és una alumna nova, bé, ja no tan nova,o no ho sembla. Són nous un dia, després ja sembla que hi porten tota la vida a l'escola, és fantàstic, i és gràcies als seus companys, tenen una capacitat d'acollida que no us imagineu. A ella li agrada que li diguin Ele, és a dir, L. Cinc lletres que les redueix a una, com més petit millor, per no fer-se notar, per passar desapercebuda. La L no vindrà les properes dues setmanes i la classe ha decidit pensar en ella i preparar-li un parell de sorpreses per fer-li-ho tot una mica més planer. Jo els segueixo a ells, sovint cal fer-ho.

Xavi


dilluns, 3 d’octubre del 2016

I què diuen ells?

No ens enganyem, que jo us expliqui com es troben està bé, però és molt més rellevant que ho facin els nois i les noies. De tant en tant, buscarem la manera que ells s'expliquin. És més interessant i són molt més guapos i guapes que jo. Tots sortim guanyant. Avui la Clara i la Irene tenen la paraula.

Xavi


diumenge, 2 d’octubre del 2016

Sitges



Bruniquer 25 s'extén fins a Sitges, i fins on vulguem. Ja us deia l'altre dia que cal llargada de mirada, que les parets només ho són físiques, i que si volem que l'Escola arribi a Sitges, a Santa Pau, a Madrid o a París, doncs ja està fet. A Sitges hi anem per conviure, per coneixe'ns en contextos una mica diferents, perquè 3r i 4t es trobin i es relacionin si els ve de gust. I he de dir que ha estat l'any que més s'han avingut els dos cursos. També ha estat el moment perquè entre els de 3r es trobés gent que no s'havia trobat fins ara, o per afiançar relacions acabades de néixer: el Dídac i l'Steven, el Nil i el Martí, el Bernat i la Carmen... I també és un dia perquè s'adonin que els profes som com ells i elles, que no estem per sobre ni per sota, que ens cansem, que riem, que suem, i que tenim moltes ganes d'aprendre coses d'ells.

 

En definitiva, Sitges és el tret de sortida d'una relació de confiança que s'han guanyat de sobres, i que ha de durar tant com volguem.

 

Xavi