A tot arreu es parla ja del compte enrere, de que falten
només dues setmanes per acabar, de què farem el 20, anem al Burger tots a dinar o al Bocatas? Pel mig estan encara el exàmens
finals de la tercera avaluació. Són importants, sí, però no deixen de ser uns exàmens
més que poca cosa poden afegir als més de 170 dies treballats. Això és el que
deuríem pensar. Sobretot perquè encara ens queda un curs per endavant, un curs
que promet ser molt intens, interessant i inoblidable. Ara, cal fer balanç. Ells
i nosaltres. Cal reafirmar comportaments i hàbits positius i reconduir d’altres
que no ens han ajudat tant.
Quan miro enrere, quan recordo aquell llunyà 12 de setembre,
penso que alguna cosa hem fet bé. Que encara hi ha molt a fer, naturalment,
però també és cert que hem avançat. Arriba un moment que no tothom avança a la
mateixa velocitat i, de sobte, veus que alguns donen un canvi espectacular i
deixen de ser el nen i la nena que eren. S’accepten responsabilitats, s’assumeixen
deures i, sobretot, s’abandona l’excusa de què ho faig perquè sóc adolescent
i...ho puc fer.
Ens havíem marcat alguns propòsits per quan arribessin
aquestes dates. Un d’ells és el de les sortides després de l’ESO. Els vaig començar
a donar informació (no us preocupeu que també us arribarà a tots) els vaig
demanar que pensessin una mica sobre aquest futur, sense estressar-nos ni
angoixar-nos. I el resultat ha estat que només uns quatre o cinc no saben si
faran Batxillerat o Cicle Formatiu, cosa que no és gens dolenta, tot al
contrari. Un altre és que entenguessin que som un grup i que ens hem d’ajudar
tots i que ningú és imprescindible ni prescindible. Que els gustos personals,
individuals, queden diluïts davant de l’interès del grup en activitats
comunitàries. I això no és incompatible amb la pròpia identitat, precisament al
contrari, cadascún/a aporta al grup la seva pròpia visió i així el grup s’enriqueix.
Un últim desig. Quedarà flotant per l’aula durant tres
mesos. I al setembre començarà a complir-se. Un desig d’harmonia, de motivació,
de ganes de viure i de fer coses noves. D’aprendre. D’estimar i ser estimat. De
donar i no esperar. Un últim desig, però no us ho penso dir...no sigui que no
es compleixi.
Fins aviat!
