Sovint, l'aprenentatge es produeix en situacions inesperades i et deixa amb un pam de nas. Allò que pot semblar un obstacle es converteix en un trampolí que t'enlaira i et duu a territoris inexplorats. La instal·lació de la fibra òptica va deixar-nos dilluns sense connexió a la xarxa, la qual cosa va obligar-nos a repensar les classes que teníem preparades. A 3r, van proposar-me que parléssim de la possibilitat que en una hipotètica Catalunya independent hi hagués dues llengües oficials o no. El debat va ser encès (en el millor sentit de l'expressió) i ens va ajudar a tots a confrontar les nostres opinions amb les dels demés, però també amb nosaltres mateixos, que de cop i volta havíem de replantejar-nos idees que potser tenim massa solidificades al nostre coco.
Calia veure el Pau aixecat i fent escarafalls amb els braços per rebatre els arguments de la Irene, i la Irene i l'Helena fent front comú per convèncer les Laies. Tenim la sort, a més, que aquest curs la Carmen és amb nosaltres. Fins fa un mes ha viscut a la frontera entre Alacant i Múrcia i, per tant, la seva visió del fet lingüístic és molt diferent a la dels graciencs, és clar. Per cert, la Carmen s'ha compromès a fer demà una exposició oral amb català, ja us n'informaré.
En realitat, el de menys van ser les opinions de cadascú, l'interessant va ser assistir a una mena de festival de la tolerància en què cadascú vam saber obrir la ment i acceptar que potser no sempre tenim la raó. A això se li diu maduresa. M'encanta.
Xavi
