diumenge, 1 de novembre del 2015

Benvinguts al curs 2015-2016

Superades les primeres setmanes. Robem un racó al diumenge per poder començar a obrir la finestra del blog. Una finestra que espero sigui compartida, on tots puguem tenir un petit tast del que fem en el nostre dia a dia.

Per començar a obrir boca tenim la ja llunyana sortida a Empúries, que va ser una primera presa de contacte en un entorn diferent al de l’escola i que vam poder gaudir juntament amb els nostres veïns de pis, els nois i noies de 4t d’ESO.

 













(Demà podreu veure totes les fotos de la sortida)

Tot està per fer i tot és possible, com ens diu Miquel Martí i Pol, i aquesta ha estat ben bé la idea que ens ha mogut durant aquests últims mesos per fer possible que, ara mateix, us estigui escrivint aquestes línies en el blog de 3r d’ESO. Els primers dies tothom parlava del mateix. Pares, mares, alumnes, professors, tothom que s’acostava a la porta i la veia amb aquell blau flamant, resplendent, símbol, sens dubte, d’una nova etapa. Nova etapa que es nodreix de l’esperit que durant 49 anys ha mantingut viva aquesta escola. Algú parlava fa poc de la màgia del Patufet, i segurament aquesta màgia té molt a veure amb tots i cadascú de nosaltres, perquè és l’escola de tots.
Bé, haureu de perdonar aquesta mena de manifest, però ho havia de dir perquè moltes de les activitats que s’han fet i es faran aquests dies tenen a veure amb aquest naixement del Nou Patufet.
Sense anar més lluny, fa unes setmanes vam visitar l’escola dels més petitons i petitones. També estrenen escola, potser ells més que nosaltres, i així va anar el matí (us posaré l’enllaç per veure aquestes fotos demà).
Aquesta setmana també hem estat de celebracions: castanyada, Halloween, panellets... Us deixo amb els enllaços perquè ho veieu tot:

La castanyada:

Infantil i Primària fan panellets:

Marieta la Castanyera visita els més petitons i petitones:

Bé, ja ho tenim engegat, això. Ja hem trencat el gel. Ara us demano que us inscrigueu al blog i el visiteu de tant en quan. També podeu escriure comentaris.

Fins aviat!!!
Josep Cuervas 

dijous, 5 de març del 2015

El mòbil a l'aula?

Avui m'he llevat llegint que el Consell Escolar de Catalunya recomana (en el context del Mobile World Congress) l'ús del Mòbil a l'aula. Evidentment, tenim una edat i és difícil no veure-hi interessos comercials entre mig, però seria absurd no tenir en compte que hi ha una realitat poc qüestionable que mostra la importància de la presència del mòbil a la societat, i si pares i profes, més enllà de que hi estiguem o no d'acord amb aquesta realitat, ho passem per alt, no estarem fent cap favor als nens. Ensenyar als alumnes a fer servir el mòbil amb finalitats educatives és un repte gran i difícil, i per això mateix, apassionant. Cal que ens aprofitem dels aventatges perquè juguin a favor nostre, i a la vegada, trobar l'equilibri necessari per aconseguir que sàpiguen quan l'han de fer servir i per a què.
Convé que deixem de veure el mòbil (l'aparell) com un obstacle per a l'educació, no ha de ser-ho. Cal integrar-lo a l'escola sense perdre de vista els mals usos que se'n poden fer. Perdem-li la por. Serà lent, però ens en sortirem. Res més, he pensat que era una bona ocasió perquè tots hi reflexionéssim una mica.

Xavi

dijous, 19 de febrer del 2015

O aprenem tots o no aprèn ningú

Ja sabeu que tenim entre cella i cella mirar de ser molt més eficients en el procés d'aprenentatge, i que el mètode en què creiem per sortir-nos-en és ambiciós i té a veure amb una reformulació de tot el que havíem entès fins ara que havia de ser això de l'ensenyament. És lent, perquè suposa donar un gir important en molts sentits, però els fruits ens di donen la raó, si em permeteu la immodèstia. És difícil demostrar a través d'un blog que els resultats són bons, però ahir mateix, amb 3r, vaig poder-ho comprovar. Parlàvem de Romanticisme i Realisme, a partir de la discussió ben entesa i el debat. La satisfacció dels alumnes en adonar-se que ells havien participat en el procés va ser molt més gran que no pas si hagués estat xerrant jo sol una hora i mitja. Penso que els vostres fills estan assimilant força bé els canvis i seria molt molt bo que també vosaltres ens recolzéssiu en aquest sentit i els féssiu notar que el que més us interessa és que aprenguin, que reflexionin, que treballin i que s'esforcin, i no tant que memoritzin textos per treure una nota determinada i se n'oblidin al cap de 24 hores.

Les coses funcionen, de veritat, i us necessitem, pares i mares, perquè tot es consolidi.

Xavi 

dilluns, 9 de febrer del 2015

La Pau, cada dia


Com ja sabeu, divendres vam celebrar a l'Escola, el dia de la Pau. I també sabeu que, tots els anys, van ser els alumnes de 3r d'ESO els que van organitzar-ho. Ens ho plantegem com una mena d'assaig de cara a la Minifesta i el Joc de Barri, que seran dues de les activitats que ens permetran recollir ingressos que hauran d'abaratir el viatge de final de curs a 4t d'ESO. El cas és que va ser un èxit. Ho va ser el mateix dia de la celebració, però especialment, les setmanes de preparació, que de fet és el que a mi, personalment, més m'importa. Tothom va estar prou motivat i s'ho va prendre prou seriosament perquè entre tots haguem pogut muntar un dia en que els alumnes i la pau han de ser els protagonistes.
La Carla amb cara de Mami: "Aaai... aquesta quitxalla..."

A Encarnació va funcionat tot bé. Els nens i les nenes encantats amb els tallers que els havien preparat. Van decorar galetes, van fer trencaclosques, circuïts... sota la supervisió de la Berta Ramírez que era la coordinadora a Encarnació i amb l'ajut d'alumnes de tota l'ESO.





La Mar i la Júlia els ajudaven a fer un trencaclosques.



















L'Anna sempre preparada per oferir-nos el seu millor somriure.
La unió fa la força, i van mirar de mostrar-los-ho amb un dels tallers que més va agradar, en que els nens ballaven i quan parava la música havien d'abraçar-se a qui tenien més a prop.














Els vam ensenyar a fer ocellets de paper, i havien d'escriure desitjos a les ales.




(continuarà)

dimecres, 14 de gener del 2015

2015

Ja ens ha enxampat. Un altre any, i segur que millor que l'anterior. Aquí a 3r l'hem agafat amb ganes. Treballem per tenir a punt "El dia de la Pau" del que ja sabeu que ens n'ocupem nosaltres. Aquests dies, a més, alguns atrafegats amb les recuperacions del primer trimestre; cal treure's de sobre matèries i afrontar la segona meitat del curs amb la cara neta.
A l'hora de plantejar-nos els blogs dels cursos tenim la temptació (lògica d'altra banda) de fixar-nos en les sortides, les excursions, activitats excepcionals en definitiva, i ens oblidem del dia a dia, potser perquè la rutina ens sembla poc interessant. Jo m'atreveixo a pensar que en aquesta quotidianitat és on ha de recaure el major interès per part vostra, per això miraré a partir d'aquest trimestre, de transmetre-us les vivències d'aquests "dies qualssevol" que, en realitat, són tan importants (sense oblidar aquells dies excepcionals de què us parlava abans, és clar). 
Avui sense anar més lluny, ha vingut el Sony, a qui no havíem vist des de l'any passat (abraçades, felicitacions...). La Raquel Jurado, que substitueix la Maria López (de baixa maternal, las Clara és guapíssima), ja fa quatre dies que és amb nosaltres. Ja la coneixíem de fa un parell d'anys, i ha estat molt benvinguda. A aquesta hora, fan la recuperació de Castellà, i d'aquí a una estona, Naturals.
Estic content de poder-vos dir que l'actitud i l'ambient a classe és de treball, de concentració i, evidentment, és distens quan cal i ens ho podem permetre. Els alumnes entenen poc a poc que l'important és l'esforç, l'interès... el missatge va calant. Detecto, amb il·lusió, que, majoritàriament, cada cop estan més convençuts que han de posar-hi molt d'ells mateixos a l'hora d'aprendre, i d'ajudar a aprendre als demés, que l'objectiu és participar activament en el procés d'ensenyament-aprenentatge i que no val acontentar-se només a memoritzar i abocar-ho tot el dia de l'examen.
Disculpeu-me la llauna que us estic clavant, però penso que paga la pena de fer-ho de tant en tant.

Salut,

Xavi