dimarts, 3 de desembre del 2013

LA MÚSICA QUE ENS AGRADA

Aquests dies a la matèria de Música hem estat treballant els gèneres musicals. Per grups, hem buscat les característiques i els músics més representatius de cada gènere, amb alguns exemples. I ara els estem presentant a la resta de companys per ampliar els nostres coneixements en la matèria.

Aquí teniu algunes fotos dels grups mentre presentaven:





D'aquí molt poquet més novetats!

dissabte, 9 de novembre del 2013

PER SANT ANDREU, CAP MOSCA NO VEUREU

Doncs jo encara veig moltes. De totes maneres també diuen que novembre calent, maig gelat, i això ja preocupa més tenint en compte que, sense adonar-nos, estem acabant el trimestre. D’aquí dues setmanetes començaran els exàmens finals i això vol dir que pel novembre, qui no ha sembrat, que no sembre.
Bé, deixem-nos de saviesa popular i anem al gra. Hi ha molta feina enrederida i disposada a sortir perquè tots la veieu.
Primer de tot, explicar-vos l’experiència de Halloween. Tot va començar en una classe d’EViP (per variar una mica), i ja sabem que aquests nois i noies de 3r s’engresquen ràpid. Però què millor que ells mateixos per explicar-ho:
Un dimecres, fent classe de plàstica, la Marta ens va explicar la història de l’escola Bauhaus, una  escola prestigiosa d’art. Inspirant-nos en el taller de teatre de Bauhaus, dirigit per Oskar Schlemmer, vam tenir la idea de fer un passatge del terror, per tots aquells petits valents de primària. Vam invertir 7 hores de treball en aquest projecte. Vam convertir la nostra classe en un lloc fosc i misteriós: les taules les vam col·locar de manera que es formés una mena de laberint amb tot tipus d’obstacles,  vam cobrir les parets de la classe amb llençols i paper de mural fosc perquè no passés ni un sol raig de llum i, per últim però no menys important, vam preparar els personatges monstruosos de cada un de la classe, la vestimenta, el maquillatge, etc.  I finalment, el nostre projecte va donar molt bon resultat. Ara us explicarem la història, perquè, òbviament, no anàvem a deixar entrar als nens sense raó,  tot estava preparat. El pla era el següent: els nens de primària, com cada any per la castanyada, havien de baixar al menjador per veure una pel·lícula, però es van trobar que no podien entrar al menjador, necessitaven un... tiquet, un tiquet especial. I us preguntareu: per què especial? Doncs, era especial perquè l’havien d’anar a buscar a un lloc...a un lloc...terrorífic, esglaiador, monstruós.., al...passatge del terror, és a dir, a la nostra classe de 3r d’ESO.
El nostre passatge va causar moltes sensacions. A molts nens els hi va agradar molt, volien repetir-ho, però va haver d’altres que no els hi va agradar gaire que els espantéssim. Però és el que té Halloween, sempre t’emportes algun que altre ensurt! (Inca, Dani F., Jairon)

Us deixo algunes fotos per fer-vos una idea de la magnitud de tot plegat:

 




A que fan molta por?



El Jairon es va afaitar massa apurat!

 

La classe convertida en el passatge del terror
 


Endevineu qui són?






                                     Les maquilladores eren professionals!!!

 

                                       Els resultats van ser realment increïbles!!!!!


 


    



D'aquí poc més.

Fins aviat!

dissabte, 19 d’octubre del 2013

LES FOTOS PROMESES...

Aquí teniu el reportatge fotogràfic que us havia promès.El dia a dia també té les seves coses bones. Cal observar-ho tot i veure com el temps passa, como la vida flueix i els somriures ens ajuden a fer un mon millor entre nosaltres. Deixeu-vos contagiar.

MOLTES FELICITATS, RAQUEL
(els croissants estaven boníssims!!
Les nenes maques del dematí....
(no us perdeu la cara de la Raquel)
L'Elías es lamenta per haver fallat un gol cantat!

 
                          Què bé que s'ho passen al pati cada dia!!!

El Jairon, el Nacho esmorçant

El Víctor i l'Àlex controlen que tot vagi bé.
El porterazo!

Fins aviat!

dijous, 17 d’octubre del 2013

TEMPUS FUGIT

Doncs sí, el temps passa tan ràpid que sembla que vulgui fugir. Estem pràcticament ja la meitat del trimestre, la setmana pròxima tenim els primers resultats sobre l’evolució acadèmica dels nostres fills i filles (la preavaluació), hem fet ja (el temps ens ho ha mig permès) la sortida lúdica trimestral i els aniversaris van caient: moltes felicitats a la nostra companya Raquel Subirà, que va complir 14 anyets la setmana passada.
Com dèiem, la sortida a Empúries va transcórrer entre núvols i algun que altre plugim. Vam passejar pels carrers d’Emporion imaginant el bullici de l’àgora i les cisternes plenes d’aigua potable. Aquells grecs eren molt llestos! Després vam caminar uns tres segles, cap a l’oest, i vam entrar a la ciutat romana per la porta est, amb les seves domus luxoses on vivien els patricis, l’impressionant fòrum amb les seves basíliques, temples i altres edificis administratius i, tot baixant pel cardus maximus, cap el sud, imaginàvem les insulae, els habitatges del poble, artesans, camperols, comerciants, fins arribar a la porta sud, la principal, on es trobava el magnífic amfiteatre amb les seves lluites de gladiadors i altres espectacles.
Però tot va quedant enrere i altres reptes sorgeixen. Aquesta setmana ja hem endegat el primer centre d’interès d’aquest trimestre que gira al voltant de la puntualitat. Durant unes setmanes reflexionarem, escriurem, dibuixarem i complirem els objectius establerts per tal que aquest valor tan important arreli en nosaltres. Us deixo amb el manifest que dóna el punt de partida a aquesta iniciativa:

La puntualitat és el valor de la trobada amb l'altre i es relaciona estretament amb el respecte.

Ser puntual és donar valor al temps i a les ocupacions de l'altre. Viure tenint present els altres i no tan sols en funció del nostre ritme i de les nostres ocupacions.
Quan les persones ens sentim ateses amb puntualitat, experimentem que som valorats pels altres i captem un interès real de qui ens atén, cap a la situació personal que estem vivint. En la vida diària relacionar-se amb puntualitat és tenir present que els compromisos, temps i ocupacions de l'altre també són importants i cal que siguin respectats. Però també és important ser puntuals a l’hora d’expressar els nostres sentiments i afectes, a l’hora d’oferir la nostra ajuda, quan cal agrair i valorar allò que apreciem. Deixar-ho per més tard és arriscat.
Aquest curs volem sincronitzar els nostres rellotges i comprometre’ns a fer de la puntualitat un valor en alça que ens caracteritzi. Fomentem la puntualitat perquè representa el respecte pel temps de l’altre. Siguem constants i millorem la puntualitat: un bon propòsit per al nou curs 2013-14.

Aquesta tarda penjarem fotos de tot això perquè pugueu veure’ls i veure-les en acció.
Fins aviat.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

TINC GANES D'ENTRAR...

Sembla que aquestes generoses pluges de divendres estan deixant enrere definitivament l'estiu. La calor asfixiant d'aquests darrers dies ens abandona i comencem la tardor plenament. Ens endinsem en el primer trimestre que ja està portant els primers controls parcials i examens seriosos. Si no ho hem fet ja, hem de treure de l'armari els estris i les eines que ens ajudaran durant el curs: els hàbits, les rutines, els mecanismes adquirits durant els últims anys i que sense ells sempre seria estiu. No sé si m'explico. De vegades em pregunto què seria de mi sense la meva rutina de tardor i d'hivern. Imagineu que tots els anys haguéssim d'inventar la nostra vida de nou, amb hàbits diferents, llocs distints, horaris canviants... Crec que de vegades menyspreem la rutina. I la rutina no és gens dolenta. Són mecanismes que ajuden a fer les coses pràcticament sense pensar; aquelles coses que, si penséssim en fer-les, segurament les deixaríem sempre per demà; aquelles obligacions que no hem de pensar en fer-les, sinó que simplement s'han de fer. Hem de potenciar aquestes rutines i arrelar-les en el nostre dia a dia, que no ens hagin de dir que faci els deures, que estudiï, que endreci l'habitació, que reculli el....i la..... Aquestes tres setmanes que portem són suficient per despertar la necessitat de les rutines, d'espolsar els hàbits i de tenir ganes d'entrar. Jo ja en tinc. Ens esperen moltes experiències a patir d'ara. Comencem un viatge que durarà dos anys i quan acabem no serem els mateixos, perquè, màgicament, incomprensiblement, les rutines ens canviaran.

Aquesta setmana ha estat l'aniversari de la nostra companya estimada Júlia Garcia. Et felicitem des d'aquí de part de tots, Júlia, MOLTES FELICITATS!!!!! Un companya teva, que aquesta setmana és reportera oficial del Blog de 3r, et vol dir unes paraules: 

1 d'octubre: Aniversari de la Júlia. 14 ANYETS! 
Cada cop es fa més gran
(Júlia Chust)

Per altre banda. l'equip de reporters d'aquesta setmana (Mireia, Àlex, Júlia i Suiti) ens han volgut deixar una mostra d'una activitat que estan fent a EViP. En ho expliquen ells mateixos:

En aquest treball hem agafat uns poemes d'un autors i els havíem de representar en dibuixos, sense
cap paraula. La finalitat d'aquest treball era que els professors i professores han de llegir-se els poemes, n'ha d'escollir dos, i interpretar el seu significat. Us atreviu vosaltres?


Després, hem fet nosaltres uns poemes, però seguint les indicacions de Dadaisme.
Com ho hem fet?
Hem agafat paraules que ens ha semblat dels diaris i les hem retallat. Després les hem posat en una capsa i les hem anat agafant sense mirar i les hem enganxat en un full i així em creat un poema dadaista. 

Us deixem també amb altres treballs que hem fet aquestes setmanes.



 







(Reportatge realitzat per: Suiti, Mireia, Àlex i Júlia)



Per acabar us deixo les fotos de la sortida a Montjuïc de la setmana anterior que, per fi, les hem pogut recuperar. Sento molt la demora. 

El funicular ens esperava
Per alguns era el primer cop

El Dani de seguida s'ha integrat al grup
Dues belleses

La parelleta del matí
La Raquel i el Francesc, unint cursos. Molt bé!

Abans d'entrar al Castell
Fins aviat!