dimecres, 19 d’octubre del 2016

Catarsi

Com hem dit altres vegades, sovint els plantejaments inicials són sobrepassats quan comença l'acció. La setmana passada vaig proposar-los una activitat que consistia a asseure's a una cadira i a triar quatre companys d'entre tots els voluntaris que s'aixequin per dir coses positives sobre la persona que està asseguda en aquell moment. La veritat és que tenia els meus dubtes tenint en compte que molts d'ells es coneixen des de fa tot just un mes. Però resulta que tenien coses a dir-se, que hi ha vincles més o menys sòlids entre ells... En definitiva, i tal i com vaig dir-los en acabar l'activitat. Van donar una lliçó d'empatia i d'honestedat absolutament meravellosa. De fet, la Melania (la noia de pràctiques que ens visita habitualment) va acabar plorant emocionada. 

Ens agrada sentir-nos desbordats. Emocionem-nos!

Xavi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada