El curs avança i,
malgrat aquestes temperatures gens fredes, ja estem al febrer. I avança el
trimestre també. D’aquí poc tindrem les preavaluacions i no ens adonarem i
estarem preparant els exàmens finals. I parlant d’això, amb temps (ara que
encara estem a temps), l’avaluació la estem construint ara mateix, no d’aquí
unes setmanes quan arribin els finals. És aquest dia a dia com es consoliden els
aprenentatges i les competències que se’n deriven. Potser sóc repetitiu, però
encara no s’acaba d’entendre. I no s’acaba d’entendre en el sentit global. Ho
hem de creure també. Ho hem de difondre en els nostres fills i filles. Hem de
canviar les preguntes del dia a dia, hem de passar del “tens algun examen per
la setmana que ve?” al què esteu fent de tal matèria ara mateix?, quin és el
teu dia a dia?, quin llibre treballeu o treballareu d’aquí poc?, què li has
preguntat al Josep (o qui sigui) avui a classe que no entenies? I també preguntar com se senten, com estan anímicament...
Els exàmens ja
vindran, i s’han de saber fer bé també, però sense aquest dia a dia l’examen
serà una carcassa buida que no s’entendrà, que no comportarà cap benefici.
Perquè han (i hem) d’arribar a pensar en els exàmens com una de les oportunitats
que tenen per lluir-se i demostrar el què han après (no el que he memoritzat
sense assimilar-ho). I l’examen també és un bon moment per aprendre, però d’això
ja en parlarem en un altre moment.
Seguirem.
Fins aviat!
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada