Setmana de síntesi (V)

CAPÍTOL 5. EL BERENAR AL COLE I TEATRE LLIURE

Arribem a l'equador de la setmana. Els ànims estan molt excitats per la proximitat del berenar a l'escola. Des de dilluns ens hem estat posant d'acord per veure què portàvem cadascú. I la veritat és que va ser un berenar-sopar esplèndid. Des de truites amb i sense ceba, pollastre empanat, croquetes de la iaia, amanides de pasta, empanadilles de tonyina, fins als postres: pastissos de xocolata, de formatge, torrijas, etc, etc. Tot regat convenientment amb caldos reserva de coca-colas, sucs de taronja, llimona...

El banquet!

No faltava de res!!!

Què guapos estaven tots!!!

I totes!!!!

 

La foto artística de la tarda

Sense comentaris...

 

Cap a les 19h comencem a recollir i marxem al teatre. Amb l’estómac ple i l'ambient relaxat és la millor forma de gaudir d’una bona obra de teatre. El marc és el Teatre Lliure de Montjuïc i l’obra un clàssic de Lope de Vega, El caballero de Olmedo (quina casualitat que l’estem estudiant a literatura castellana). L’actriu Rosa Maria Cerdà (que fa de l’alcavota a l’obra) ens presenta l’espectacle amb la seva experiència i presència a l’escenari. L’escenari, per la seva banda, és minimalista, només unes quantes cadires fan de metàfora espaial i també de bambolines, de forma que els actors no fan mutis, si no que es queden tota l’obra presents a l’escenari. Ens costa entendre al principi això, però poc a poc ho anem entenent. També ens costa una mica entendre el que diuen els actors perquè parlen en vers! Ja estàvem avisats, però en el transcurs de l’obra ens acostumem. És el Lope més andalús, més metafòric i més essencial... En paraules del seu director, Lluís Pascual: Al volver a leerla, al ponerle otras caras y otras voces, más profunda aún que la metáfora he escuchado la lírica más elegante y más conmovedora al servicio del gran poema del amor roto, un amor que pasa de la luz a la oscuridad, de la felicidad de la plenitud al dolor de la ausencia. En unos tiempos difíciles, tensos, unos tiempos que permiten que existan hombres que dispongan de la vida de los demás, con la impunidad que les otorga ser un reflejo de cómo se comportan todos los días los poderosos de la tierra.