Doncs ja hi som. Arriba l'hivern meteorològic i, és clar, necessitem amics a prop que ens cuidin i ens donin escalfor. La figura de l'amic invisible està pensada per fer-nos càrrec d'un company o d'una companya durant uns dies, per prendre consciència que ens necessitem els uns als altres, i que no ens convé viure al marge dels qui ens envolten. De fet, d'alguna manera, ser l'amic invisible d'algú ens permet dir i fer coses que d'una altra manera potser no faríem ni diríem, ens legitima a ser més propers, més carinyosos, a treure'ns la vergonya de sobre i a poder expressar el què sentim, a exterioritzar emocions que hi són, però que són invisibles de vegades. Tot i que sembla contradictori, doncs, l'amic invisible ens permet fer visible allò que sovint roman amagat.
Aquests fills vostres tenen 14 i 15 anys i ho estan visquent amb molta il·lusió, i a mi me la transmeten. Segur que a vosaltres també.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada