Una altra vegada l'escola cap per avall. Ens ca la marxa, està clar, i a vosaltres també, no us feu els suecs. Com dèiem l'altre dia, l'aprenentatge es duu a terme en situacions, sovint, estrambòtiques, i la d'ahir ho era. Vinga cabdells de llana d'una aula a l'altra mirant de representar la voluntat de relacionar-nos, de connectar, de funcionar conjuntament. El resultat, per sort, va sobrepassar les nostres intencions, nosaltres proposem i els nens i les nenes disposen i ens deixen amb els ulls com taronges davant de la seva iniciativa i la seva imaginació. Al final, vam gaudir d'una mena d'instal.lació d'art contemporani dissenyada i construïda per unes dues-centes persones que fa pensar en el garbuix emocional que cada dia entre tots intentem ordenar a l'escola, i a casa també. Gran tarda, tarda meravellosa de gent treballant, coordinant-se per un objectiu comú. Crec que anem bé.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada