Ens agraden les metàfores. La tardor de la vida és una mica el principi del final, aquell moment en que de tot ja en fa vint o trenta anys... En canvi la tardor, en sentit literal, és el naixement del curs. La veritat és que s'agraeix que la calor escampi, que apareguin les jaquetetes... Tots fem millor cara.
Fa dues setmanes que hem començat i és hora que ens endollem del tot ja. Penso que s'aprecia a la classe més serenor, la necessària per posar-nos a treballar. De moment, l'ambient a la classe és molt agradable: és un grup força unit, de bona gent, amb capacitat de divertir-se quan es pot, i de concentrar-se quan cal. El primer objectiu era despertar-los de l'endormiscament de les vacances i la calor, i penso que ens n'hem sortit. Té molt bona pinta això, fa il·lusió estar amb ells dos anyets. Volem que estiguin contents, aprendre tots moltes coses i que marxin del Patufet preparadíssims pel que calgui. Som molt tossuts i ningú no ens desviarà d'aquest objectiu, ja ho veureu.
Xavi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada