Setmana Santa, Sant Jordi, les recuperacions de la segona avaluació, principis de maig, d'aquí poc la preavaluació de la 3a... I seguim... Sembla que tot s'accelera en aquesta recta final de curs. Els nervis estan a flor de pell. Hem sortit ja del llarg hivern i la primavera ha esclatat amb tota la seva força. Ara més que mai hem d'anar amb peus de plom, no deixar-nos envair per la desgana, per la fal·làcia de pensar que està tot fet i que el que queda ja no té gaire importància. Queda l'esprint final. Ja ho hem dit abans algun cop: el curs és una carrera de resistència, és una marató on el més important és agafar un bon ritme i no deixar-lo. Ara sí que s'ha de donar tot el que ens queda. Després ja tindrem més dos mesos per descansar merescudament. Les coses s'han de fer quan toca, en el dia a dia. Molts cops els hi dic que les recuperacions, per exemple, són excuses barates. Si hem de ser sincers, una recuperació no garanteix haver superat un trimestre, només ho acredita. No ens enganyem! Un trimestre té molts dies de feina diària, d'atenció pacient a les classes, d'estudi a casa i activitats fetes a l'aula. Un trimestre comporta molts dubtes, moltes preguntes per aconseguir interioritzar les idees i els conceptes que s'han d'assimilar. De cap manera un control de recuperació pot suplir aquesta feina, aquest procés d'aprenentatge. Els trimestres s'aproven quan toca, en el dia a dia, amb les notes setmanals d'actitud, d'implicació i productivitat a l'aula (sabeu que cada setmana hi ha una nota que recull aquest procés? I ells la saben o la poden demanar). Els trimestres es recuperen també dintre del trimestre, abans que s'acabi, un cop la preavaluació ha donat un toc d'atenció o d'alarma. Tot el que no sigui així, no és fiable.
Per què us explico tot aquest rotllo? Perquè, d'igual forma que els hi explico a ells i elles, estem llaurant el futur. Tot el que tinguin d'aquí dos, tres, deu anys, es deurà en gran part al que facin o deixin de fer ara. Més del 50% (crec que bastant més...) de l'aprovat d'una matèria es deu a l'atenció que posem a l'aula. A Secundària hi hauria d'haver suficient (o quasi suficient) amb la feina que es fa a l'escola. No dic que a casa no s'hagi de fer res, però 7 hores de classe diàries, amb atenció, amb implicació, sent conscients del què ens estem jugant...donen molt de sí. És per acabar mentalment exhaust, la veritat. Preguntem, fem que es preguntin ells i elles quant de temps aprofiten al dia d'aquestes 7 hores. El resultat, si és sincer, ho explicaria tot.
Però seguim, mai no ens cansarem de transmetre, de provocar, d'intentar emocionar. Poques coses passen sense saber perquè passen, no és bo això. Sempre hi ha una explicació que, de vegades, no volem sentir. ara estem a temps de preveure tot això. Queden entre cinc i sis setmanes d'avaluació. La setmana que ve ja tindrem preavaluacions!
Seguim...pas a pas, sense aturar-nos encara. Ànims!!!
Fins aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada