LLARG HIVERN

L’hivern és llarg. Hi ha moments que no veiem el final. I fa fred, molt fred. Potser sóc jo que m’estic quedant gelat observant com s’acosta un futur que fa pensar en temps passats. LOMCE, les retallades a la llei de l’avortament, les pujades del gas, dels transports... i els sous que segueixen congelats i amb més retallades; però tranquils, que tornaran a fer obres a les Glòries, 36 milions d’euros! Fa fred. Estic congelat. Però aquesta setmana pujaran les temperatures. El Dia de la Pau ens espera i nosaltres a ell amb ganes i tot ben preparat. Només ens queda enllestir algun detallet de la tarda i ja ho tindrem. Mentrestant, seguim caminant per aquest hivern tan llarg. Els dies semblen repetir-se i la rutina és la fotocòpia de rutines passades. Però això no és dolent, es bo arrelar hàbits que ens ajuden a no desviar-nos si no volem. I ara és quan més hem d’espavilar perquè, encara que no ho sembli, els dies passen, el temps corre i, sense adonar-nos, estarem a principis de març a punt d’acabar el trimestre. No hi ha temps més enganyós que l’hivern, quan el temps sembla aturat. Hem de provocar tensió, motivar interessos, conversar cara a cara, moure’ns, moure’ns, llegir, sortir al carrer, escoltar música, però no només una d’aquestes coses... Hi ha temps per tot, ha d’haver temps per tot. Malgrat l’hivern.

Us deixo amb un petit reportatge de la nostra assistència com a públic al Gran dictat de TV3. Ja us avisaré quan passen el programa. Se suposa que a principis de març.

Fins aviat!