Els ex-alumnes

Aquesta setmana ens han vingut a veure cinc ex-alumnes que van acabar 4t d'ESO el curs passat al Nou Patufet per explicar-los la seva experiència durant els primers mesos de Batxillerat. Vam pensar tant els nois i noies com jo que havia de ser una bona idea saber de primera mà com viuen el canvi d'etapa els alumnes quan surten de la nostra escola.

 

Van venir alumnes dels diferents batxillerats i de centres diversos. La xerrada estava pensada per a que els alumnes de 3r resolguessin dubtes al voltant de la preparació amb què se surt del Nou Patufet per a poder afrontar amb èxit un Cicle Formatiu o un Batxillerat. Expressament, vaig triar alumnes d'una classe amb característiques semblants a la dels vostres fills i filles, perquè els fos més fácil veure-s'hi reflectats. Penso que la xerrada va ser positiva, però prefereixo que siguin els vostres fills els qui us parlin de tot el que van explicar-los.

 

Tal i com us comentava l'altre dia, l'objectiu és que la certesa que tenim a l'Escola de la bona preparació amb què acaben l'ESO els alumnes del Nou Patufet us sigui transmesa a vosaltres, pares i mares, i als vostres fills. Aquesta certesa, com us deia, ens la proporcionen els bons resultats en les proves diagnòstiques de les competències bàsiques, l'èxit dels alumnes quan se'n van, tant els que fan Batxillerat com els que fan Cicles (sempre i quan treballin i s'ho prenguin seriosament, és clar), i la nostra pròpia observació de l'evolució dels nens.

 

En qualsevol cas, com que entenem que és necessari que siguin conscients d'aquests aprenentatges, hem volgut prendre decisions que col·laborin a aconseguir-ho. Per tant, a partir d'ara, al final de qualsevol tema de qualsevol matèria, els demanarem que dediquin una estona a escriure unes conclusions en les quals s'expliquin a ells mateixos allò que han après. La recopilació d'aquesta feina serà una bona eina per a reflexionar sobre tot allò que han après i també sobre tot allò que no hagin après.

 

Seguim treballant.

 

 

Aprenem

Competències transversals: 

Les competències comunicatives: 

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 

2. Competències artística i cultural 

Les competències metodològiques: 

3. Tractament de la informació i competència digital 

4. Competència matemàtica 

5. Competència d'aprendre a aprendre 

Les competències personals:

6. Competència d'autonomia i iniciativa personal 

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 

8. Competència social i ciutadana 

Això que llegiu més amunt, són ni més ni menys que els objectius que especifica el Departament d'Ensenyament que han d'assolir els alumnes de l'ESO per poder obtenir el títol. Per tant, totes les escoles de Catalunya han de vetllar per què els nois i noies siguin competents en cadascuna d'aquestes competències. Segons la Llei, doncs, totes són imprescindibles per a la consecució del títol de l'ESO.

I per què ho dic tot això? Si ho llegiu amb atenció, és absolutament innovador i recull alguns dels objectius en els que fan més èmfasi les noves metodologies educatives. El currículum oficial ja proposa com a condició sine qua non coses que sembla que hàgim inventat alguns docents arrauxats.

Per cert, i què diu el Departament que són les competències? La finalitat de l'educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar. La necessitat de plantejar com a finalitat educativa la millora de les capacitats de les persones per poder actuar adequadament i amb eficàcia fa que sigui imprescindible centrar el currículum en les competències bàsiques per aconseguir, en primer lloc, integrar els diferents aprenentatges tot impulsant la transversalitat dels coneixements. Ep! Això ho diu el Departament, i la veritat és que a nosaltres ens sembla una qüestió de sentit comú.

Però és clar, ja les treballem totes aquestes competències? S'assoleixen els objectius? Us poso dos exemples:

- La setmana passada, a Biologia van dur a terme una activitat que consistia a esbrinar quin és el funcionament de l'aparell digestiu a partir de tres articles relacionats amb el tema que va proporcionar-los la Núria. Tots vint van entregar la feina, i la valoració que ha pogut fer la professora del material elaborat pels alumnes és més que positiva. Aquest material és una prova tangible que ells han creat el material d'aprenentatge i que, a més, l'han interioritzat. 

Durant el procés, han treballat les competències lingüística (redacció dels escrits), Tractament d'informació i competència digital (recerca d'informació), competència en el coneixement i la interacció amb el món físic (funcionament de l'aparell digestiu), autonomia personal i iniciativa (ells s'han fet càrrec i s'han corresponsabilitzat del seu propi aprenentatge).

- Divendres passat vam celebrar el Dia de la Pau. Sabeu en què consisteix l'organització del Dia de la Pau? Suposa organitzar un esdeveniment per a 280 persones. Per primer cop, el tutor de 3r, que aquest any sóc jo, va decidir quedar-se'n al marge, i probablement ha estat el Dia de la Pau més ben organitzat de la història de l'escola. Aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa, competència lingüística...

Són només dos exemples, i us en podria posar d'altres en que hi entrarien en joc les altres competències. La paradoxa de tot plegat és que precisament les escoles que, com nosaltres, mirem de fer les coses d'una altra manera, en realitat, són les que amb més rigor ens cenyim a un currículum oficial que avala la nostra opció.

Tinc la certesa que la formació que reben els vostres fills és excel·lent, i la tinc perquè en tinc proves, perquè hi ha un seguiment, perquè sé què passa quan marxen del Nou Patufet, perquè observem el dia a dia i ens assegurem que s'assoleixen els objectius. Estic molt tranquil i vull transmetre-us aquesta tranquil·litat a vosaltres.

Salut,

Xavi

Guia de lectures

Si bé és important que els alumnes puguin escollir el llibre que els vingui de gust en cada moment, pensem que també és una bona idea que puguin disposar d'una guia. Us proposo una llista de lectures que jo mateix he llegit i que, més enllà de que els gustos de cadascú són els que són, tinc la certesa que són adequades per als nois de 3r d'ESO.

He dormit amb llops, de Gabriel Janer Manila, La Galera
Viatge a la fi del món, de Henning Mankell, Columna
K. L. Reich, Joaquim Amat-Piniella. Club Editor
Maus, Art Spiegleman. Norma Comics
Tot et serà pres, Joan-Pau Hernández
El cafè de la granota, Jesús Moncada
Cicatrius de 1714, Andreu Martin. Bromera
Aloma, Mercè Rodoreda. Edicions 62

Deixo la llista en construcció i oberta a afegitons. I sí, hi ha un còmic, una lectura meravellosa a l'alçada de les grans novel·les.

L'experiència lectora

En aquestes fotos que veieu, hi ha nois i noies llegint. Sí, ja sé que no calia que us ho digués, però és més rellevant del què sembla. Què vol dir que estan llegint? El fet que la lectura s'associï (i està bé que sigui així) a l'entreteniment, molt sovint li juga en contra, ja que provoca que la resposta a la pregunta que us feia més amunt sigui, habitualment, alguna cosa així com "Res, doncs això, que llegim...". És més, els alumnes, i no només els alumnes, han entès tradicionalment que llegir a classe equival a no fer res, a perdre el temps, a temps lliure, en el millor dels casos. No vull enrollar-me més. Simplement, fixeu-vos bé en les fotos robades que he fet aquest matí, creieu que no estan fent res? Estan perdent el temps? Hi ha aprenentatge en el que estan fent? És o no un fet experiencial la lectura? Mireu-los bé, són menys importants les conseqüències que extrauran d'aquesta estona de lectura que les d'una classe de Socials o de Física? Mireu-los, mireu-los...

NP's Rap

Anem per feina. Comencen a treballar el Rap, i és clar, la rima és una de les claus. La poesia va néixer per a ser cantada, i el rap n'és un bon exemple. Ara mateix trien les bases provisionals per la cançó que crearan. L'Agus, l'Ivan i el Jeroni amb motivació màxima.

En directe des de l'Acidh.

Posted via Blogaway

Fer visible l'invisible

Doncs ja hi som. Arriba l'hivern meteorològic i, és clar, necessitem amics a prop que ens cuidin i ens donin escalfor. La figura de l'amic invisible està pensada per fer-nos càrrec d'un company o d'una companya durant uns dies, per prendre consciència que ens necessitem els uns als altres, i que no ens convé viure al marge dels qui ens envolten. De fet, d'alguna manera, ser l'amic invisible d'algú ens permet dir i fer coses que d'una altra manera potser no faríem ni diríem, ens legitima a ser més propers, més carinyosos, a treure'ns la vergonya de sobre i a poder expressar el què sentim, a exterioritzar emocions que hi són, però que són invisibles de vegades. Tot i que sembla contradictori, doncs, l'amic invisible ens permet fer visible allò que sovint roman amagat.

Aquests fills vostres tenen 14 i 15 anys i ho estan visquent amb molta il·lusió, i a mi me la transmeten. Segur que a vosaltres també.

Xavi

Hip hop, però no només Hip hop

Dimecres va celebrar-se la primera sessió de les cinc de què constarà el projecte que, conjuntament amb els alumnes de l'escola ACIDH, té com a finalitat última l'elaboració d'un tema de Rap, el seu enregistrament en un estudi de gravació, i el disseny d'un audiovisual que acompanyi la cançó.

Més enllà dels beneficis més evidents: aprofundiment en la cultura Hip Hop, coneixements tècnico-musicals, relació entre poesia i música... m'agrada posar en valor la possibilitat de traballar amb alumnes d'una altra escola amb tot el que això comporta, gent diferent, entorn diferent, necessitat d'arribar a acords... La primera sessió ja va posar de manifest que caldrà posar-hi molt d'un mateix, i compenetració, esforç i tolerància, per assolir un objectiu tan ambiciós com el de la creació artística col.lectiva.

Xavi

Posted via Blogaway