Tardors

Ens agraden les metàfores. La tardor de la vida és una mica el principi del final, aquell moment en que de tot ja en fa vint o trenta anys... En canvi la tardor, en sentit literal, és el naixement del curs. La veritat és que s'agraeix que la calor escampi, que apareguin les jaquetetes... Tots fem millor cara.

Fa dues setmanes que hem començat i és hora que ens endollem del tot ja. Penso que s'aprecia a la classe més serenor, la necessària per posar-nos a treballar. De moment, l'ambient a la classe és molt agradable: és un grup força unit, de bona gent, amb capacitat de divertir-se quan es pot, i de concentrar-se quan cal. El primer objectiu era despertar-los de l'endormiscament de les vacances i la calor, i penso que ens n'hem sortit. Té molt bona pinta això, fa il·lusió estar amb ells dos anyets. Volem que estiguin contents, aprendre tots moltes coses i que marxin del Patufet preparadíssims pel que calgui. Som molt tossuts i ningú no ens desviarà d'aquest objectiu, ja ho veureu.

Xavi

I els nens?

Els nens són a l'escola, no patiu. És 15 de setembre i han hagut de matinar (no gasataran massa bon humor aquesta tarda). Doncs ja hi som. Ja hem començat, i amb il·lusió eh... Quatre alumnes nous molt guapos i guapes que ja s'han presentat, i als qui, evidentment, mirarem de fer-los fàcil i curt el període de transició. Jo ja els conec a tots i, és clar, la primera presa de contacte ha estat senzilla, fluïda. El missatge ha estat clar: poc a poc cal buscar la motivació necessària per afrontar el curs amb garanties. Poc a poooooc... No ens enganyem... els biorritmes dels adolescents després de gairebé tres mesos estan al ralentí, i cal tenir paciència a l'hora d'exigir-los ja d'entrada. Però tampoc convé despistar-se...

Ànims que el curs comença avui una mica per tots. L'objectiu és aprendre i formar-nos coma persones i treballarem per sortir-nos-en.

Va, som-hi!

Xavi